VILOarquitectes.

La casa se situa a prop del cementeri de Sinera, on Salvador Espriu escrivia: “Aquesta mar, Sinera, turons de pins i vinya, pols de rials...”

La privilegiada situació que la rodeja, en la part alta dels turons que Espriu menciona, observant als seus peus la vila de pescadors d’Arenys de Mar amb les seves platges i el mar delimitant l’horitzó, fan quasi imprescindible que l’ambient exterior es contagiï cap a l’interior. El caràcter de la reforma adopta el reflex de la serenitat que el paisatge evoca i en recull l’essència mediterrània que d’aquest context es desprèn.

Deixant enrere el passat com a galliner de l’espai intervingut, que anava lligat a l’estil de vida des  anys 70, es planteja una reforma amb un caràcter d’estiueig o retir a la vora de la mar.

La distribució es fruit de l’arquitectura, que actua com a generadora dels espais conferint diferents caràcters y estableix una organització espacial de les estàncies que pretén oferir una funcionalitat clara. El projecte entrellaça aquestes estàncies a través d’un clar protagonista, el paviment.

El fet d’apostar per franges i no organitzar el paviment amb les clàssiques catifes, permet establir en les diferents estàncies un llenguatge comú que es trasllada a la totalitat de la casa i aconsegueix lligar els espais d’aquesta. Aquest concepte refusa la idea de delimitar, o classificar els espais a través de diferents paviments i emfatitza que el protagonista es en tot moment és el pla horitzontal del terra respecte els demés paraments.

El cromatisme del paviment busca una relació amb l’entorn. El mar i la inqüestionable identitat d’Arenys de Mar com a vila de pescadors evoca els colors que la composen: blaus, blancs, grisos, negres, que conformen també el cromatisme que s’entremescla a la casa.